Hola amici, qué pena que el periodista no hacertase a darle a Bush con el zapato. Un gesto valiente y lleno de significado. Esta tarde debo entregar un práctica de géneros de opinión, una columna circular. Parte de esa noticia para reflexionar un poco sobre el desastre humano que han provocado los yanquis en Irak. Una vez más debo agradecer a Nerea su traducción al valenciano, aunque creedme, ya me manejo bastante bien con esa lengua.
Ressaca capitalista
El consum d’alcohol baixa els reflexos i impedeix la coordinació correcta dels membres. De tot açò bé en sap el president de l’imperi messiànic “exemple” de democràcia i respecte dels drets humans, els Estats Units d’Amèrica. Enrere queden els excessos de les taboles de joventut de Bush junior pels camins polsosos de l’estat de Texas.
Així ha quedat demostrat recentment. El xicotet de la família es troba en plenitud de reflexos i coordinació. L’última visita del president nord-americà a Irak serà recordada pel coratge del periodista Muntadar al-Zeidi, corresponsal per a l’estació de televisió Al-Baghdadia, de propietat iraquiana i amb seu al Caire, que llançà les seues sabates contra el puppet imperial i li cridà "gos". Un gest sincer d’un jove periodista que diu molt del sentir dels iraquians.
Si vols destruir un país, com ho fas? Hi ha dues maneres: pots anar i bombardejar-lo, però això no és massa eficient, o bé pots incentivar que els seus habitants es maten entre ells, destruisquen el seu propi territori, les seues pròpies granges. Això és el que ha passat a l’Iraq. Els EE.UU. han alimentat els vells odis i els han inflamat amb l’única intenció de que l’enemic es destruisca a sí mateix.
La desintegració actual de l’antiga regió mesopotàmica té les seues arrels en una ideologia que gens ha de vore amb l’antisadamisme i tot amb el fervor pel lliure mercat. És monstruós. L’Iraq està desapareixent, s’està desintegrant, obra de Bush i la seua administració, farcida de terapeutes del shock i capitalistes del desastre com ben bé demostra Naomi Klein (La doctrina del shock, 2008).
El caos iraquià és un exemple més de les tècniques de la croada del lliure mercat. Coneguts són els casos de Xile, Argentina, Bolívia, Guatemala... La invasió ianqui no ha dut la democràcia a l’Iraq, com se’ns intentava vendre. S’ha vist que el que es pretenia era dur a terme un experiment per a crear, en pocs mesos, un nou model de país àrab. Aquest model serviria a la vegada de catalitzador per a la posada en marxa d’una sèrie de moviments democràtics-neoliberals a la resta de països àrabs de la zona. El resultat ha sigut un intent genocida d’esborrar una cultura mil·lenària a mans d’un país, que cal recordar, tan sols té poc més de dos segles d’història.
Tal vegada haja deixat enrere l’alcoholisme, però durant els seus vuit anys de mandat s’ha emborratxat del capitalisme del laissez-faire. No sols l’Iraq, tots estem patint la ressaca d’aquest capitalisme del desastre.
Així ha quedat demostrat recentment. El xicotet de la família es troba en plenitud de reflexos i coordinació. L’última visita del president nord-americà a Irak serà recordada pel coratge del periodista Muntadar al-Zeidi, corresponsal per a l’estació de televisió Al-Baghdadia, de propietat iraquiana i amb seu al Caire, que llançà les seues sabates contra el puppet imperial i li cridà "gos". Un gest sincer d’un jove periodista que diu molt del sentir dels iraquians.
Si vols destruir un país, com ho fas? Hi ha dues maneres: pots anar i bombardejar-lo, però això no és massa eficient, o bé pots incentivar que els seus habitants es maten entre ells, destruisquen el seu propi territori, les seues pròpies granges. Això és el que ha passat a l’Iraq. Els EE.UU. han alimentat els vells odis i els han inflamat amb l’única intenció de que l’enemic es destruisca a sí mateix.
La desintegració actual de l’antiga regió mesopotàmica té les seues arrels en una ideologia que gens ha de vore amb l’antisadamisme i tot amb el fervor pel lliure mercat. És monstruós. L’Iraq està desapareixent, s’està desintegrant, obra de Bush i la seua administració, farcida de terapeutes del shock i capitalistes del desastre com ben bé demostra Naomi Klein (La doctrina del shock, 2008).
El caos iraquià és un exemple més de les tècniques de la croada del lliure mercat. Coneguts són els casos de Xile, Argentina, Bolívia, Guatemala... La invasió ianqui no ha dut la democràcia a l’Iraq, com se’ns intentava vendre. S’ha vist que el que es pretenia era dur a terme un experiment per a crear, en pocs mesos, un nou model de país àrab. Aquest model serviria a la vegada de catalitzador per a la posada en marxa d’una sèrie de moviments democràtics-neoliberals a la resta de països àrabs de la zona. El resultat ha sigut un intent genocida d’esborrar una cultura mil·lenària a mans d’un país, que cal recordar, tan sols té poc més de dos segles d’història.
Tal vegada haja deixat enrere l’alcoholisme, però durant els seus vuit anys de mandat s’ha emborratxat del capitalisme del laissez-faire. No sols l’Iraq, tots estem patint la ressaca d’aquest capitalisme del desastre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario